El vidre
Una mica d'història
El vidre és un dels materials que ha acompanyat l'home des del principi de la seva història, formant part de manifestacions artístiques, coneixements científics i tecnològics. Els seus orígens es remunten al 3000 a. d.Crist, sent el material mes antic, al costat de la ceràmica, per a la conservació i emmagatzemament d'aliments. A partir del s. XVII comença a generalitzar-se l'ús de l'ampolla de vidre segons la seva concepció actual.
Composició
El vidre s'obté a partir de la barreja de sorra, carbonat sòdic i material calcari. La sorra que és l'element vitrificant; el Carbonat Sòdic afavoreix la fusió; i la calcària és l'estabilizant i permet un alt grau de resistència als agents atmosfèrics.
El procés de fabricació comença amb la fusió de les matèries primeres en uns forns a altes temperatures (uns 1500 graus centigraus). Una vegada fos, el vidre ha de ser afinat i homogeneïtzat. Després l'anomenada "gota de vidre", es trasllada a través d'uns canals a la màquina en la qual es donarà la forma definitiva a l'envàs.
Reutilització del vidre
Els envasos de vidre es poden reutilitzar, seguint un circuit diferent al dels envasos d'un sol ús. La reutilització té grans avantatges en l'estalvi d'energia i de matèries primeres. Hi ha dos tipus d'envasos de vidres: els retornables i els no retornables, ambdós complementaris. Els dos poden ser reciclats indefinidament per aconseguir nous envasos amb les mateixes característiques que l'original. Un envàs retornable es torna a l'envasador, el qual l'higienitza i l'omple de nou. Aquest cicle pot repetir-se fins i tot 20 o 30 vegades, en funció del contingut i de la resistència del vidre. En el procés de fabricació del vidre s'utilitza més quantitat de material del necessari, per dotar-los de major resistènciai poder fer més rotacions, abans que finalitzi el seu cicle de vida i puguin ser reciclats. Si l'envàs no és retornable no pot seguir aquest procés; no obstant això, pot ser reciclat, tornant al fabricant que l'utilitzarà com a matèria primera per elaborar-ne un de nou. Actualment s'està incrementant l'ús dels no retornables perquè distribuïdors i grans superfícies no els interessa vendre productes reutilitzables, paradoxalment, per motius d'espai i, sobretot, per màrqueting: necessiten crear un producte amb una imatge i un disseny que faci aquest producte diferent dels altres.
Els envasos de vidre es poden reutilitzar, seguint un circuit diferent al dels envasos d'un sol ús. La reutilització té grans avantatges en l'estalvi d'energia i de matèries primeres. Hi ha dos tipus d'envasos de vidres: els retornables i els no retornables, ambdós complementaris. Els dos poden ser reciclats indefinidament per aconseguir nous envasos amb les mateixes característiques que l'original. Un envàs retornable es torna a l'envasador, el qual l'higienitza i l'omple de nou. Aquest cicle pot repetir-se fins i tot 20 o 30 vegades, en funció del contingut i de la resistència del vidre. En el procés de fabricació del vidre s'utilitza més quantitat de material del necessari, per dotar-los de major resistènciai poder fer més rotacions, abans que finalitzi el seu cicle de vida i puguin ser reciclats. Si l'envàs no és retornable no pot seguir aquest procés; no obstant això, pot ser reciclat, tornant al fabricant que l'utilitzarà com a matèria primera per elaborar-ne un de nou. Actualment s'està incrementant l'ús dels no retornables perquè distribuïdors i grans superfícies no els interessa vendre productes reutilitzables, paradoxalment, per motius d'espai i, sobretot, per màrqueting: necessiten crear un producte amb una imatge i un disseny que faci aquest producte diferent dels altres.
Contenidor verd : Què hi posem?
SI
NO
- Tapes, taps o xapes de les ampolles o pots
- Bombetes
- Miralls
- Vasos, copes, etc., de vidre
- Plats, vasos o objectes de pisa o ceràmica
- Vidres de finestres