Els polímers són macromolècules d'origen sintètic la unitat estructural de les quals és el monòmer. Aquest, mitjançant una reacció de polimerització, es repeteix un nombre elevat de vegades formant la macromolècula. Són compostos de naturalesa orgànica, i en la seva composició intervenen fonamentalment el Carboni i l'Hidrogen, a més d'altres elements en menor proporció, com a Oxigen, Nitrogen, Clor, Sofre, Silici, Fòsfor, etc. Es poden obtenir a partir de recursos naturals, renovables o, no encara que cal, necessitarprecisar que tots els polímers comercials s'obtenen a partir del petroli.
Els plàstics contribueixen de forma reduïda en el conjunt dels residus, un 7% en pes encara que arriben al 20% en volum. La impressió errònia de ser molt abundants es deu a la seva baixa densitat, a ser molt resistents i inalterables, i que en estar emmotllats en formes buides es desplacen amb facilitat. El que unit a la seva gran vistositat els fa omnipresents.
Dins dels plàstics són les poliolefines amb un 75%, les de major consum, distribuïdes de la següent manera : un 31% el PEBD, un 28% el PEAD, un 15% el PP. La resta un 8% el PVC, un 7% el PS i un 7% el PET. El 2% correspon a altres plàstics.
Els tetrabriksLa seva comercialització s'inicia el 1963.
Són envasos multimaterials formats per una làmina de cartró, una altra d'alumini i una altra de plàstic.El gran avantatge que ofereixen per a la indústria és la seva gran lleugeresa i la capacitat de conservació dels aliments en condicions òptimes que tenen. Es fabriquen a partir del paper-cartró sobre el qual s'imprimeix el disseny comercial del client. Posteriorment es laminen amb paper d'alumini i per últim film de polietilè. A partir dels rotlles així obtinguts es procedeix a les plantes d'envasament a fabricar els envasos. Al nostre país es consumeixen anualment 4600 milions d'aquests envasos, 3 kg per habitant i any.
