Les fraccions (2) - El paper i cartró

Paper i cartró

El paper és una de les grans aportacions de la civilització xinesa. La seva antiguitat data en uns dos mil anys i fins als nostres dies ha estat un dels principals vehicles de transmissió de la cultura i el saber.

Des del segle XIX en la seva fabricació s'empra fusta i gràcies a un procés químic que consumeix grans quantitats d'aigua, energia i productes químics, s'obté la pasta de paper.

La matèria primera, els arbres, són pelats, trossejats i en un procés de digestió s'obté la pasta. Aquesta és rentada i blanquejada, i posteriorment es procedeix a la fabricació del full de paper o cartró. S'utilitza en forma de paper-premsa, envasos, embalatges, etc.

La seva participació en el conjunt dels residus és elevada a causa del seu gran consum per habitant i any (141 Kg al nostre país).

Què cal posar al contenidor blau?

SI

• Capses de cartró de cereals i conserves.
• Envasos de paper.
• Sobres d'aliments sense embolcalls d'alumini.
• Diaris i revistes.
• Paper d'embolicar regals.
• Publicitat que trobem a les bústies.
• Llibres i llibretes (sense espiral)

NO

• Tovallons i paper de cuina usats.
• Papers bruts.
• Fotografies.
• Paper plastificat o encerat.

Contenidor groc - Què hi tirem?

SI

ENVASOS DE PLÀSTIC

• Ampolles de llet, suc, iogurt, refrescs, aigua, productes deneteja de la llar (suavitzant, netejadors, lleixiu, etc.) o de neteja personal (gel, xampú, colònia, crema, etc.)
• Terrines de mantega o cremes, vasos de iogurt, crema o altrespostres làctics.
• Bosses de la compra, de productes envasats com amagdalenes, pa de motlle, patates fregides, fruits secs, etc.
• Safates de porexpan (suro blanc, groc)
• Plàstic film i embolcalls de plàstic (el film transparent que acompanya a les safates de carns, fruites, verdures i peix, el que embolica a moltes revistes, fascicles, premsa...; el que s'empra per protegir capses de cartró i plàstic, etc.…)
• Grans plàstics d'embolcalls com fundes de matalassos o de mobles o vasos, plats o coberts de plàstic d'un sol ús
• Envasos de productes de xarcuteria

ENVASOS DE METALL

• Llaunes de Conserves
• Pots de begudes
• Plats i safates d'alumini (com els de menjars preparats)
• Paper d'alumini
• Bosses de patates fregides, ganchitos, etc.
• Tapes i xapes d'ampolles o pots
• Aerosols .
  

ENVASOS TIPUS BRIK

• Brik de llet, tomàquet, vi, oli, sopes.
  

NO

• Paper, cartró i envasos de vidre.
• Joguines, tricicles, bicicletes o plàstics que no siguin envasos.
• Parament de la llar (paelles, olles, estenedors)
• Bombones de butà .
• Bateries de cotxes, envasos d'oli de cotxe.
• Tèxtils i calçats (mantes, catifes, roba, cortines, etc.) .
• Electrodomèstics (planxes, torradores, etc.) .
• Persianes .
• Restes vegetals o de restes de menjars.
• Pots o ampolles amb restes de productes que siguin nocius o perillosos, com pintures, gomes d'enganxar, dissolvents, vernissos, etc.

Les fraccions (1) - El plàstic i envasos

Plàstics i envasos

Els plàstics

Es tracta de materials molt recents que s'han incorporat a la nostra civilització l'última meitat del segle XX. S'utilitzen àmpliament en pràcticament tots els sectors industrials per la seva versatilitat, facilitat de fabricació, sota cost, resistència als factors ambientals, transparència, etc.El plàstic s'obté per la combinació d'un polímer o alguns, amb additius i càrregues, a fi d'obtenir un material amb unes propietats determinades.

Els polímers són macromolècules d'origen sintètic la unitat estructural de les quals és el monòmer. Aquest, mitjançant una reacció de polimerització, es repeteix un nombre elevat de vegades formant la macromolècula. Són compostos de naturalesa orgànica, i en la seva composició intervenen fonamentalment el Carboni i l'Hidrogen, a més d'altres elements en menor proporció, com a Oxigen, Nitrogen, Clor, Sofre, Silici, Fòsfor, etc. Es poden obtenir a partir de recursos naturals, renovables o, no encara que cal, necessitarprecisar que tots els polímers comercials s'obtenen a partir del petroli.

Els plàstics contribueixen de forma reduïda en el conjunt dels residus, un 7% en pes encara que arriben al 20% en volum. La impressió errònia de ser molt abundants es deu a la seva baixa densitat, a ser molt resistents i inalterables, i que en estar emmotllats en formes buides es desplacen amb facilitat. El que unit a la seva gran vistositat els fa omnipresents.

Dins dels plàstics són les poliolefines amb un 75%, les de major consum, distribuïdes de la següent manera : un 31% el PEBD, un 28% el PEAD, un 15% el PP. La resta un 8% el PVC, un 7% el PS i un 7% el PET. El 2% correspon a altres plàstics.

Els tetrabriks

La seva comercialització s'inicia el 1963.

Són envasos multimaterials formats per una làmina de cartró, una altra d'alumini i una altra de plàstic.El gran avantatge que ofereixen per a la indústria és la seva gran lleugeresa i la capacitat de conservació dels aliments en condicions òptimes que tenen. Es fabriquen a partir del paper-cartró sobre el qual s'imprimeix el disseny comercial del client. Posteriorment es laminen amb paper d'alumini i per últim film de polietilè. A partir dels rotlles així obtinguts es procedeix a les plantes d'envasament a fabricar els envasos. Al nostre país es consumeixen anualment 4600 milions d'aquests envasos, 3 kg per habitant i any.

Els residus sòlids urbans (RSU)

Que són els RSU?

Els residus sòlids urbans (RSU) es defineixen en la Llei de Residus com a els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tinguin la qualificació de perillosos i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts als anteriors llocs o activitats.

Tenen també la consideració de residus urbans segons l'esmentada llei, els següents:Residus procedents de la netejanetedat de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.Animals domèstics morts, així com mobles, estris i vehicles abandonats.Residus i runes procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària.

Composició dels residus sòlids urbans.

Els residus sòlids urbans són compostos dels següents materials:

• Vidre. Són els envasos de vidrecristall, flascons, ampolles, etc.
• Paper i cartró. Diaris, revistes, embalatges de cartró, envasos de paper, cartró, etc.
• Restes orgàniques. Són les restes de menjardinar, de jardineria, etc. En pes són la fracció majoritària en el conjunt dels residus urbans.
• Plàstics. En forma d'envasos i elements d'una altra naturalesa.
• Tèxtils. Robes i vestits i elements decoratius de la llar.
• Metalls. Són llaunes, restes d'eines, estris de cuina, mobiliàries etc.
• Fusta. En forma de mobles majoritàriament.
• Runes. Procedents de petites obres o reparacions domèstiques.

A tot això cal afegir la fracció de residus produïts als domicilis, però que per la seva toxicitat tenen la consideració de residus perillosos i que es tracten a part:

• Olis minerals. Procedents dels vehicles ciutadans.
• Bateries de vehicles.
• Residus de material electrònic. Telèfons mòbils, ordinadors, etc.
• Electrodomèstics de línia blanca. Poden contenir CFC, perjudicial per a la capa d'ozó.
• Medicaments.
• Piles.
• Productes químics en forma de vernissos, cuescoles, dissolvents, ceres, etc.
• Termòmetres.
• Làmpades fluorescents i bombetes de baix consum

Tipus de residus

Tipus de residus

- Deixalles domèstiques:

Aigua bruta de la cuina i del bany.
Restes de menjar.
Envasos de vidre i de plàstic.
Paper i cartró.
Llaunes i paper d'alumini.
Bombetes gastades.
Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides, dissolvents, medicaments,etc.
Roba vella.
Mobles i electrodomèstics vells.
La runa de petites obres.
Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els esprais aerosols contaminen l'aire.

- Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
- Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
- Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
- Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
- Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
- Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
- Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.

Els residus

Què son els residus?

Totes les coses que llencem un cop utilitzades i totes les matèries que resulten d'un procés industrial es poden considerar residus. Les deixalles que traiem de casa s'anomenen residus domèstics. Els residus que són especialment perillosos, que poden ser verinosos per a les persones o per a la resta d'éssers vius, s'anomenen residus tòxics. La major part dels residus tòxics provenen d'activitats industrials i poden contaminar els rius, els mars, el sòl i l'aire.

La gran quantitat de residus que generem ha esdevingut un problema ambiental. Cadascú de nosaltres produeix més d’1,60 quilograms d’escombraries de mitjana al dia. Això, a nivell de Catalunya i al llarg dels 365 dies de l’any, suposa un total de prop de 3 milions i mig de tones de residus domèstics (dades de l’any 2002). Aquesta gran quantitat de residus comporta uns processos de tractament complexos i costosos.