BLOC DELS RESIDUS - TORREDEMBARRA

Les fraccions (4) - La matèria orgànica

2009-07-02T12:22:00.006+02:00

La matèria orgànica (FORM)

És la fracció constituïda, fonamentalment, per restes de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i susceptibles de degradar-se biològicament.

La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, degut al seu elevat contingut en aigua (al voltant del 80% en pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos).
Aquestes restes orgàniques són fàcilment deg4radables pels microorganismes. Per això, és necessari que aquesta fracció es reculli i gestioni el més ràpidament possible, per tal d’evitar la generació de lixiviats i de males olors.
La fracció orgànica té una densitat força elevada però variable (aproximadament 0,5-0,6 T/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi poc espai.

La FORM representa la fracció més important dels residus municipals. Aproximadament representa un 36 % en pes del total d’aquests residus, tot i que aquest valor varia per a cada ens local segons quines siguin les característiques socials, culturals, urbanístiques, territorials i econòmiques del municipi.

Consells per a la recollida en origen de la FORM

Un punt clau per a la correcta gestió i valorització de la matèria orgànica dels residus municipals és la seva correcta separació en origen, això permetrà obtenir un compost de qualitat.

Alguns consells per a una separació millor de la fracció orgànica són:

No dipositar residus d’origen no orgànic o materials que puguin contaminar, com plàstics, vidres, medicaments, piles.... Aquests impropis redueixen la qualitat i després en dificulten el tractament i valorització de la FORM.
És aconsellable embolicar amb paper de cuina les restes de menjar molt humides (peix, carn, etc.), per evitar que suquegin.
No dipositar líquids, com per exemple sucs de fruita, caldo o llet, dins el cubell de la recollida selectiva de la FORM.
Utilitzar preferentment de bosses compostables (o fundes compostables per a la recollida comercial) per a la recollida de la FORM. En cas contrari, cal tenir en compte que la bossa de plàstic de polietilè és un impropi de la FORM, que caldrà eliminar a la instal•lació receptora de la FORM. La presència de plàstics en les instal•lacions de tractament són causa de nombrosos problemes de gestió, afavoreixen la pèrdua de matèria orgànica com a rebuig, augmenten els riscos d’anaerobiosis en el procés (generant més olors) i empitjoren la qualitat final del compost.
Fer servir de forma conjunta de cubells ventilats (perforats) i bosses compostables (semipermeables al vapor d’aigua), per permetre una bona aireació de la FORM dipositada al cubell.

Beneficis d’una adequada separació de la FORM en origen:

Generació d’una FORM de més qualitat (menys impropis).
Obtenció d’un compost de major qualitat.
Simplificació i optimització dels sistemes de recollida i tractament.
Increment dels ingressos en concepte de retorn del cànon per part del Fons de gestió de residus (té en compte el nivell de qualitat de la FORM municipal) per part dels ens locals titulars de la recollida, recursos econòmics que es podran destinar per cobrir les despeses i/o realitzar actuacions de foment i millora de la gestió de la recollida selectiva de la FORM.
Disminució dels costos d’explotació, tractament i de gestió per part de les instal•lacions receptores de la FORM.

Les fraccions (3) - El vidre

2009-06-30T09:04:00.017+02:00

El vidre

Una mica d'història
El vidre és un dels materials que ha acompanyat l'home des del principi de la seva història, formant part de manifestacions artístiques, coneixements científics i tecnològics. Els seus orígens es remunten al 3000 a. d.Crist, sent el material mes antic, al costat de la ceràmica, per a la conservació i emmagatzemament d'aliments. A partir del s. XVII comença a generalitzar-se l'ús de l'ampolla de vidre segons la seva concepció actual.

Composició

El vidre s'obté a partir de la barreja de sorra, carbonat sòdic i material calcari. La sorra que és l'element vitrificant; el Carbonat Sòdic afavoreix la fusió; i la calcària és l'estabilizant i permet un alt grau de resistència als agents atmosfèrics.

El procés de fabricació comença amb la fusió de les matèries primeres en uns forns a altes temperatures (uns 1500 graus centigraus). Una vegada fos, el vidre ha de ser afinat i homogeneïtzat. Després l'anomenada "gota de vidre", es trasllada a través d'uns canals a la màquina en la qual es donarà la forma definitiva a l'envàs.

Reutilització del vidre
Els envasos de vidre es poden reutilitzar, seguint un circuit diferent al dels envasos d'un sol ús. La reutilització té grans avantatges en l'estalvi d'energia i de matèries primeres. Hi ha dos tipus d'envasos de vidres: els retornables i els no retornables, ambdós complementaris. Els dos poden ser reciclats indefinidament per aconseguir nous envasos amb les mateixes característiques que l'original. Un envàs retornable es torna a l'envasador, el qual l'higienitza i l'omple de nou. Aquest cicle pot repetir-se fins i tot 20 o 30 vegades, en funció del contingut i de la resistència del vidre. En el procés de fabricació del vidre s'utilitza més quantitat de material del necessari, per dotar-los de major resistènciai poder fer més rotacions, abans que finalitzi el seu cicle de vida i puguin ser reciclats. Si l'envàs no és retornable no pot seguir aquest procés; no obstant això, pot ser reciclat, tornant al fabricant que l'utilitzarà com a matèria primera per elaborar-ne un de nou. Actualment s'està incrementant l'ús dels no retornables perquè distribuïdors i grans superfícies no els interessa vendre productes reutilitzables, paradoxalment, per motius d'espai i, sobretot, per màrqueting: necessiten crear un producte amb una imatge i un disseny que faci aquest producte diferent dels altres.

Contenidor verd : Què hi posem?

Ampolles, flascons i pots de vidre

Tapes, taps o xapes de les ampolles o pots
Bombetes
Miralls
Vasos, copes, etc., de vidre
Plats, vasos o objectes de pisa o ceràmica
Vidres de finestres

Les fraccions (2) - El paper i cartró

2009-05-25T13:40:00.005+02:00

Paper i cartró

El paper és una de les grans aportacions de la civilització xinesa. La seva antiguitat data en uns dos mil anys i fins als nostres dies ha estat un dels principals vehicles de transmissió de la cultura i el saber.

Des del segle XIX en la seva fabricació s'empra fusta i gràcies a un procés químic que consumeix grans quantitats d'aigua, energia i productes químics, s'obté la pasta de paper.

La matèria primera, els arbres, són pelats, trossejats i en un procés de digestió s'obté la pasta. Aquesta és rentada i blanquejada, i posteriorment es procedeix a la fabricació del full de paper o cartró. S'utilitza en forma de paper-premsa, envasos, embalatges, etc.

La seva participació en el conjunt dels residus és elevada a causa del seu gran consum per habitant i any (141 Kg al nostre país).

Què cal posar al contenidor blau?

Capses de cartró de cereals i conserves.
Envasos de paper.
Sobres d'aliments sense embolcalls d'alumini.
Diaris i revistes.
Paper d'embolicar regals.
Publicitat que trobem a les bústies.
Llibres i llibretes (sense espiral)

Tovallons i paper de cuina usats.
Papers bruts.
Fotografies.
Paper plastificat o encerat.

Contenidor groc - Què hi tirem?

2009-05-25T12:58:00.005+02:00

ENVASOS DE PLÀSTIC

Ampolles de llet, suc, iogurt, refrescs, aigua, productes deneteja de la llar (suavitzant, netejadors, lleixiu, etc.) o de neteja personal (gel, xampú, colònia, crema, etc.)
Terrines de mantega o cremes, vasos de iogurt, crema o altrespostres làctics.
Bosses de la compra, de productes envasats com amagdalenes, pa de motlle, patates fregides, fruits secs, etc.
Safates de porexpan (suro blanc, groc)
Plàstic film i embolcalls de plàstic (el film transparent que acompanya a les safates de carns, fruites, verdures i peix, el que embolica a moltes revistes, fascicles, premsa...; el que s'empra per protegir capses de cartró i plàstic, etc.…)
Grans plàstics d'embolcalls com fundes de matalassos o de mobles o vasos, plats o coberts de plàstic d'un sol ús
Envasos de productes de xarcuteria

ENVASOS DE METALL

Llaunes de Conserves
Pots de begudes
Plats i safates d'alumini (com els de menjars preparats)
Paper d'alumini
Bosses de patates fregides, ganchitos, etc.
Tapes i xapes d'ampolles o pots
Aerosols .

ENVASOS TIPUS BRIK

Brik de llet, tomàquet, vi, oli, sopes.

Paper, cartró i envasos de vidre.
Joguines, tricicles, bicicletes o plàstics que no siguin envasos.
Parament de la llar (paelles, olles, estenedors)
Bombones de butà .
Bateries de cotxes, envasos d'oli de cotxe.
Tèxtils i calçats (mantes, catifes, roba, cortines, etc.) .
Electrodomèstics (planxes, torradores, etc.) .
Persianes .
Restes vegetals o de restes de menjars.
Pots o ampolles amb restes de productes que siguin nocius o perillosos, com pintures, gomes d'enganxar, dissolvents, vernissos, etc.

Les fraccions (1) - El plàstic i envasos

2009-05-21T12:42:00.020+02:00

Plàstics i envasos

Els plàstics

Es tracta de materials molt recents que s'han incorporat a la nostra civilització l'última meitat del segle XX. S'utilitzen àmpliament en pràcticament tots els sectors industrials per la seva versatilitat, facilitat de fabricació, sota cost, resistència als factors ambientals, transparència, etc.El plàstic s'obté per la combinació d'un polímer o alguns, amb additius i càrregues, a fi d'obtenir un material amb unes propietats determinades.

Els polímers són macromolècules d'origen sintètic la unitat estructural de les quals és el monòmer. Aquest, mitjançant una reacció de polimerització, es repeteix un nombre elevat de vegades formant la macromolècula. Són compostos de naturalesa orgànica, i en la seva composició intervenen fonamentalment el Carboni i l'Hidrogen, a més d'altres elements en menor proporció, com a Oxigen, Nitrogen, Clor, Sofre, Silici, Fòsfor, etc. Es poden obtenir a partir de recursos naturals, renovables o, no encara que cal, necessitarprecisar que tots els polímers comercials s'obtenen a partir del petroli.

Els plàstics contribueixen de forma reduïda en el conjunt dels residus, un 7% en pes encara que arriben al 20% en volum. La impressió errònia de ser molt abundants es deu a la seva baixa densitat, a ser molt resistents i inalterables, i que en estar emmotllats en formes buides es desplacen amb facilitat. El que unit a la seva gran vistositat els fa omnipresents.

Dins dels plàstics són les poliolefines amb un 75%, les de major consum, distribuïdes de la següent manera : un 31% el PEBD, un 28% el PEAD, un 15% el PP. La resta un 8% el PVC, un 7% el PS i un 7% el PET. El 2% correspon a altres plàstics.

Els tetrabriks

La seva comercialització s'inicia el 1963.

Són envasos multimaterials formats per una làmina de cartró, una altra d'alumini i una altra de plàstic.El gran avantatge que ofereixen per a la indústria és la seva gran lleugeresa i la capacitat de conservació dels aliments en condicions òptimes que tenen. Es fabriquen a partir del paper-cartró sobre el qual s'imprimeix el disseny comercial del client. Posteriorment es laminen amb paper d'alumini i per últim film de polietilè. A partir dels rotlles així obtinguts es procedeix a les plantes d'envasament a fabricar els envasos. Al nostre país es consumeixen anualment 4600 milions d'aquests envasos, 3 kg per habitant i any.

Els residus sòlids urbans (RSU)

2009-05-21T12:18:00.003+02:00

Que són els RSU?

Els residus sòlids urbans (RSU) es defineixen en la Llei de Residus com a els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots aquells que no tinguin la qualificació de perillosos i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts als anteriors llocs o activitats.

Tenen també la consideració de residus urbans segons l'esmentada llei, els següents:Residus procedents de la netejanetedat de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges.Animals domèstics morts, així com mobles, estris i vehicles abandonats.Residus i runes procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària.

Composició dels residus sòlids urbans.

Els residus sòlids urbans són compostos dels següents materials:

Vidre. Són els envasos de vidrecristall, flascons, ampolles, etc.
Paper i cartró. Diaris, revistes, embalatges de cartró, envasos de paper, cartró, etc.
Restes orgàniques. Són les restes de menjardinar, de jardineria, etc. En pes són la fracció majoritària en el conjunt dels residus urbans.
Plàstics. En forma d'envasos i elements d'una altra naturalesa.
Tèxtils. Robes i vestits i elements decoratius de la llar.
Metalls. Són llaunes, restes d'eines, estris de cuina, mobiliàries etc.
Fusta. En forma de mobles majoritàriament.
Runes. Procedents de petites obres o reparacions domèstiques.

A tot això cal afegir la fracció de residus produïts als domicilis, però que per la seva toxicitat tenen la consideració de residus perillosos i que es tracten a part:

Olis minerals. Procedents dels vehicles ciutadans.
Bateries de vehicles.
Residus de material electrònic. Telèfons mòbils, ordinadors, etc.
Electrodomèstics de línia blanca. Poden contenir CFC, perjudicial per a la capa d'ozó.
Medicaments.
Piles.
Productes químics en forma de vernissos, cuescoles, dissolvents, ceres, etc.
Termòmetres.
Làmpades fluorescents i bombetes de baix consum

Tipus de residus

2009-05-20T11:31:00.015+02:00

Tipus de residus

- Deixalles domèstiques:

Aigua bruta de la cuina i del bany.
Restes de menjar.
Envasos de vidre i de plàstic.
Paper i cartró.
Llaunes i paper d'alumini.
Bombetes gastades.
Productes molt tòxics com: lleixius, detergents, pintures, vernissos, olis, insecticides, dissolvents, medicaments,etc.
Roba vella.
Mobles i electrodomèstics vells.
La runa de petites obres.
Els gasos de la cuina, el fum de les xemeneies i els esprais aerosols contaminen l'aire.

- Residus industrials: residus de la indústria del paper, les refineries de petroli i la indústria electrònica.
- Residus químics industrials: moltes substàncies utilitzades en els processos químics.
- Residus radioactius: procedents de les centrals nuclears, de les mines d'urani i del material radioactiu d'alguns hospitals.
- Residus de les fàbriques de pintura: algunes pintures contenen dissolvents molt tòxics.
- Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants químics. Durant el procés de fabricació d'aquests productes també es produeixen residus tòxics.
- Residus mèdics: medicaments, materials infectats, com ara les xeringues usades.
- Piles gastades: piles de ràdios, rellotges, calculadores, joguines i altres aparells. Sovint les piles contenen metalls pesants que poden ser molt perillosos.

Els residus

2009-05-19T12:07:00.014+02:00

Què son els residus?

Totes les coses que llencem un cop utilitzades i totes les matèries que resulten d'un procés industrial es poden considerar residus. Les deixalles que traiem de casa s'anomenen residus domèstics. Els residus que són especialment perillosos, que poden ser verinosos per a les persones o per a la resta d'éssers vius, s'anomenen residus tòxics. La major part dels residus tòxics provenen d'activitats industrials i poden contaminar els rius, els mars, el sòl i l'aire.

La gran quantitat de residus que generem ha esdevingut un problema ambiental. Cadascú de nosaltres produeix més d’1,60 quilograms d’escombraries de mitjana al dia. Això, a nivell de Catalunya i al llarg dels 365 dies de l’any, suposa un total de prop de 3 milions i mig de tones de residus domèstics (dades de l’any 2002). Aquesta gran quantitat de residus comporta uns processos de tractament complexos i costosos.